La primera setmana de Maig, blocdeformatges vam agafar els trastets i ens en vam anar cap al Congrés de Seguretat Alimentària en Petites Formatgeries, a Zafra, Extremadura.
Hi havia gent d’arreu d’Europa, principalment representants de les Agències de Seguretat Alimentària de cada país, formatgers membres de les associacions formatgeres i tècnics formatgers.
El dia que vaig arribar al vespre hi havia preparat un pica-pica de benvinguda, on tots els assisitents ens vam anar presentant i ens vam conéixer una mica. El segon dia vam anar de visita a dues formatgeries de la zona, en primer lloc vam anar a veure Capribor, formatgeria on elaboren D.O. Queso Ibores, de pasta premsada de cabra, i en segon lloc vam anar a la formatgeria Hnos. Pajuelo, coneguts per la seva D.O. Torta del Casar. D’aquesta segona formatgeria cal destacar el Centre d’Interpretació de la Torta del Casar; una exposició amb un diseny gràfic exquisit, i molt explicativa sobre l’origen de les tortes a Extremadura, la vida de pastor i la utilització del quall vegetal.
El tercer dia van tenir lloc les xerrades, on destaquem la intervenció del Dr. Paolo Caricato, de la Direcció General de Sanitat i Protecció del Consumidor (DG Sanco) de la Comisió Europea (CE). En Caricato va apuntar clarament com a responsables de la mala aplicació del Reglament europeu en petites formatgeries a les autoritats regionals. Per primera vegada es van sentir paraules provinents d’un alt càrrec a Brusel·les, expressant que efectivament no s’estan aplicant els criteris de flexibilitat cap a les formatgeries de petites producions, i que moltes vegades és degut a que les autoritats locals no volen assumir aquest grau de responsabilitat. Ara només cal que des de la CE es faci partícep d’aquestes opinions a les Agències de Seguretat Alimentària nacionals, i aquestes promoguin dintre dels seus seus equips de treball (inspectors sanitaris) l’aplicació d’aquests criteris de flexibilitat i no tinguin por a ser pioners en respectar les elaboracions tradicionals i entendre les diferències entre aquestes petites formatgeries i les grans indústries làcties.
Per altra banda, l’últim dia ens vam dividir en diferents comissions de treball per portar a terme algunes accions. La xarxa europea de petites formatgeries ja fa 4 anys que treballa conjuntament, però sembla que la trobada a Zafra va propiciar una gran empenta. Vam treballar a la Comissió d’Higiene, on ja s’està elaborant la Guia de Bones Pràtiques per a Petites Formatgeries i d’on tots vam sortir amb deures per casa.
Van ser uns dies intensos de feina i diàleg entre parts, però per altra banda hem tornat molt contents, sí senyors! Estem acostumats a que en aquestes grans trobades es parla massa i es fa molt poc, i en aquest cas va ser ben bé al contrari.
També vam tenir l’oportunitat de retrobar-nos amb coneguts d’arreu d’Espanya, i fins i tot de les Finlàndies, des d’on van venir membres del sector que feia molts anys que no vèiem! Agraïr a la organització el bon ambient i la rigorositat del Congrés, així com la degustació de formatges al pati del Palau de los Duques de Feria que avui acull el Parador de Turisme, lloc encisador!
Així doncs, el balanç de l’esdeveniment ha estat molt positiu, en molts sentits. No oblidem que Zafra és una població preciosa, amb molta història per explicar, i que la cultura gastronòmica d’aquestes contrades ens té ben enamorades! Entre d’altres, bon vi, bon formatge, bon oli, excel·lent pernil…QUÈ MÉS PODEM DEMANAR?
Aquí us deixo unes fotografies, per a que se us faci la boca aigua…..
bloc de formatges 