Ens encanta el Formatjazz i els formatges d’Irlanda

Viure al Berguedà té regals tant bonics com aquest: el Formatjazz! Et lleves al matí i recordes, avui és 14 d’agost i aquesta nit anirem a Borredà a gaudir del Jazz en directe i d’una selecció de formatges irlandesos (que desconeixes i agraeixes l’oportunitat de tastar-los, que te’ls apropin a casa , ben tallats, cuidats i explicats) Quin Regal!

Les nou del vespre, Borredà, nit de temperatura estupenda! En Toni Chueca puja a l’escenari de la plaça i fa un breu discurs, la seva declaració em posa la pell de gallina. No només som “addictes” al formatge, volem més! Cultura, art, música, poesia… en resum: gaudir, sentir i adonar-nos que som capaços de tremolar de plaer, que estem vius i que les petites coses no són tant petites si es tracta de jutjar-les per allò que ens fan remoure.

Escoltant la primera part del concert de jazz i frisant-me per tastar els esperats formatges irlandesos, trobem a amics i contemplo la bonica plaça del poble engalanada per a l’ocasió. Els aplaudiments de la mitja part dels Lluís Coloma Trio, donen el tret de sortida a la cua per recollir el nostre plat formatger. Poc a poc el cuc de gent va avançant i  arribem al nostre objectiu! Pdem triar beguda, optem pel vi blanc.

Els formatges:

formatjazz

Tot i trobar a faltar llet crua, les sensacions organolèptiques van ser fantàstiques. Gran selecció, que ens va fer tancar els ulls a cada mossec!

  1. St Killians: Wexfod. Llet pasteuritzada de vaca, pasta tova, crosta florida 21/30 dies de maduració.
  2. Gortnamona: Tipperary. Llet pasteuritzada de cabra,  pasta tova, crosta florida, 30 dies de maduració.

Irlanda, país amb grans pastures , ens ofereix  formatges ben treballats amb llet de qualitat. El recorregut a través del piano que ens ofereix el fulletó va ser ben grat. Començàrem amb dues pastes toves de pell florida que fonien als llavis, sensualitat pura. Vam poder gaudir sabors ben distanciats (vaca, cabra) en una mateixa textura. La part propera a la crosta va ser d’èxtasi!

  1.    Wilcklow Blue: Wicklow. Llet pasteuritzada de vaca, pasta tova i florida, 21/45 dies de maduració.

En tercer lloc ens sorprèn un blau de pasta tova. Entenem la seva posició a la graella quan el tastem, delicat, fi i amorós.

  1. Milleens: Cork. Llet pasteuritzada de vaca, pasta tova, pell rentada, 21/45 dies de maduració.
  2.    Durrus : Cork. Llet crua de vaca, pasta tova i pell rentada, 4/10 setmanes de maduració 

Ens endinsem, amb plaer, a terrenys més intensos. Les crostes rentades es fan presents al nas i m’encisen amb agressivitat. El postgust perdura, i sents com el pessic d’entrada va afluixant en qüestió de segons. Destaco el cinquè, el Durrus,  per la seva vessant animal i alhora elegant i natural.

  1. St Tola: Burren. LLet de cabra, quallada àcida i crosta florida, 21/30 dies de maduració.

El camí ens porta un descans per la papil·les. L’acidesa de la quallada ens duu a sentir suavitat i frescor. La pasta s’enganxa per tota la boca, sent necessari recórrer el paladar amb la llengua. Quedem impregnats i amb sensació herbàcia, no som tant lluny dels remugants…

  1. Killen Goat: Wexford. llet de cabra (desconeixem el tractament), quallada enzimàtica, crosta rentada, 3 mesos de maduració.

Seguim amb un Gouda de cabra boníssim. Arribem als formatges savis, més vells i experimentats.  Aquests que ens donen allò que els joves encara no coneixen:  profunditat, recorregut i sabors complexes. Aquest ens sedueix per el seu final ben afruitat.

  1. Cais Na Tires: Galway. Llet d’ovella (desconeixem el tractament), quallada enzimàtica, 90 dies de maduració.

Arribem a la llet d’ovella de pastura i llarga maduració, m’enamora la seva dolçor que conviu en la rusticitat del gust que penetra fort. Aquest ve de gust prendre’l en silenci, sense clavar els queixals, mentre el palpes sota el nas per sentir-ne l’olor d’aprop.

  1. Crozier Blues: Tipperary. LLet d’ovella (desconeixem el tractament), quall vegetal i crosta florida.

Amb un alt grau de serotonina, el clímax arriba amb aquest blau! Així com l’apoteòsic final de piano del concert, sembla que ens posem d’acord per la traca final! Declaro que va ser dels que més em va atraure, se’m va endur al seu terreny:  bosc i humitat amb picant atrevit i postgust elegant.

Fi… Tornem a aplaudir, alçats i contents!

Gràcies a tots els que feu possible aquestes vetllades, nosaltres, per la nostra part, hi serem sempre que puguem. Els revolts de tornada els vam fer amb un somriure que ens deia: som uns afortunats!

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s