30º ‘FERIA NACIONAL DEL QUESO’ DE TRUJILLO

18 maig

 Artícle escrit per: Marta Garrón, Enginyera Tècnica Agrícola i llicenciada en Ciencia i Tecnología dels Aliments

El meu entusiasme pel món formatger sempre em porta a llocs que, d’una manera o d’una altra, estan vinculats amb el formatge. Aprofitant els dies de Setmana Santa i algun altre dia més, vaig visitar a la meva família del sud de Badajoz. I ja que estava per la zona, vaig decidir apropar-me fins a Trujillo (Cáceres) on es celebrava la ‘Feria Nacional del Queso’, en la seva 30 edició (29.04-02.05.11).

Encuriosida per conèixer com es desenvolupen les fires formatgeres en terres extremenyes, em vaig apropar fins a Trujillo. Allà, a la plaça principal hi vaig trobar un gran nombre d’elaboradors formatgers, més o menys artesans, principalment de la mateixa Comunitat Autònoma, algun d’Andalusia, un o dos Castella la Manxa, un distribuïdor asturià, un elaborador gallec i un d’Osca. Pensava que l’adjectiu “nacional” és referia a una representació més general de tot el territori que no pas la que vaig trobar. També hi havia representació internacional, els veïns dels extremenys: el portuguesos, amb formatges  d’elaboracions similars  als extremenys. I és que el clima i la geografia s’assemblen a una i l’altra banda de la frontera.

La major part de formatgers extremenys basen els seus productes en formatges curats de cabra principalment de coagulació enzimàtica, amb ‘pimentón de la Vera’, amb herbes, algun de coagulació mixta amb dominància enzimàtica, d’ovella de coagulació enzimàtica curat i també en les conegudes tortes esteses arreu d’Extremadura i la zona nord d’Andalusia que llinda amb Extremadura. També és comú trobar cremes de formatge i formatge en oli. Pocs elaboradors fan algun formatge de vaca i es que el territori i climatologia potser no ajuda a aquesta tendència.

Dins d’un mercat força uniforme, algun formatger comença a buscar el camí de la diferenciació per poder trobar el seu lloc al mercat. Com és el cas d’alguns que elaboren  formatges d’ovella de pasta tova florits amb penicillium, algun banyat en vi negre, algun de coagulació mixta amb predominança làctica, o un d’innovador i que em va sorprendre gratament en originalitat, aroma i gust, on a la pasta del formatge s’hi troben trossets de pernil ibèric.

 

 

També vaig trobar amb una altra curiositat… un formatge madurat de 4 anys! I si sabéssiu quina pinta feia aquell formatge… marronós, oliós, amb olors forts i en gust un sabors força amoniacals… La formatgera, senyora ben entrada en edat, explicava que aquell formatge era per persones robustes i que els hi agradessin les emocions fortes… i tant que sí, era un formatge pràcticament insofrible, per menjar acompanyat d’un bon pa amb molla que dissuadís el fort sabor que deixa i perdurava en boca. La dona explicava que el deixava madurar en ‘tinaones’, gerros grans de fang que dècades endarrere s’usaven per curar i mantenir embotits, llards de porc, formatges…, i allà el formatge anava suant…

Llàstima que no hi hagués cap representació catalana, perquè la gran varietat i qualitat de formatges que actualment existeixen a Catalunya de ben segur que haguessin sorprès a més d’algun aficionat formatger.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: