Aquests dies de vacances van venir a casa uns amics, l’Ariadna i en Sergi amb els seus fills en Nael i la meva fillola Ainara. Part de la família d’en Sergi és de Castuera (poble extremeny de la província de Badajoz) i per sopar varem menjar un formatge que duien del poble. La meva sorpresa va ser veure que el formatge de Castuera  que aparentment per mi era una Torta de la Serena,  estava partit per la meitat. Jo els vaig dir que les tortes se solen menjar obertes per la tapa i amb una cullera n’extreus la pasta fosa de l’interior, però en canvi en Sergi em va explicar que allà no l’obren pas per la tapa, sinó que se’l mengen a talls com de pastís amb crosta i tot, que no els agrada tant fos com per prendre’l amb cullera i que no li diuen Torta sinó Queso de Castuera. El formatge era deliciós, ens el vàrem menjar tal i com se’l mengen al lloc d’origen i el varem gaudir moltíssim. És a dir les tortes de la Serena que s’elaboren a Castuera, només ens els mengem com a tortes fora del seu lloc d’origen, i divulguem que el consum d’aquest formatge és en forma de torta quan els habitants del territori d’origen el degusten a talls, potser hi ha un error, no?

La meva reflexió és la següent:  les Tortes extremenyes (del Casar i de la Serena) pot ser que s’hagin distorsionat pel màrqueting de les Denominacions d’Origen? i conseqüentment: les Denominacions d’Origen no haurien de respectar precisament l’Origen?

Us enllaço la pàgina de la D.O.P. Queso la Serena.

Queda dit, s’obra la polèmica.