Arxius | artícles RSS feed for this section

TTIP,qué pasará con las DOP?

19 jul.

Porque nunca llueve a gusto de todos. Porque es muy difícil que las dos potencias mundiales se pongan de acuerdo en tantos aspectos. Porque Europa dice blanco y Estados Unidos (EEUU) dice negro. Porque no es un tratado que abarque única y exclusivamente aspectos comerciales, como tantos otros ya firmados, como el Consejo Económico Transatlántico (CET). Porque si el primer objetivo del Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones (TTIP) pasa por renegociar los acuerdos de libre comercio entre Europa y EEUU, el segundo objetivo quiere armonizar las normativas para conseguir un mercado más integrado. Porque no se sabe con claridad qué está negociando, y aunque sea la forma de proceder más protocolaria, la incertidumbre asusta. Porque lo que sí conocemos es la legislación norteamericana sobre bienestar animal y su laxitud respecto al uso de hormonas de crecimiento en carne destinada al consumo humano.

Porque sabemos que el origen de todos sus alimentos tradicionales es la Vieja Europa y deberán dejar de usar sus nombres genéricos para designarlos una vez firmado el TTIP y así no entrar en confluencia con las Denominaciones de Origen e Indicaciones Geográficas Protegidas europeas. Y ésto no les gusta nada. Y están llevando a cabo férreas negociaciones para cambiarlo. Y Europa dice que no firmará ningún acuerdo en detrimento de su agricultura y que ni siquiera se cuestionaran sus principios básicos. Pero según la Coordinadora de Organizaciones  de Agricultores y Ganaderos (COAG) uno de los principales objetivos de los lobbies de EEUU dentro del TTIP es reducir los estándares de seguridad alimentaria y bienestar animal europeo para tener un mayor acceso a los mercados agrícolas europeos. Y ésto también asusta. Y mucho. Porque aquí nos jugamos nuestros esfuerzos pasados, nuestro presente agrícola y nuestros alimentos del futuro. Porque según EEUU son los lobbies europeos los que no estan en línea con el tratado y plantean una visión proteccionista a lo que un tratado de libre comercio significa. Quizás sí. Pero, la solución pasa por perder el valor de nuestras DOP o IGP’s?  La solución pasa por ceder estas designaciones de productos tradicionales al libre mercado para que se pueda vender en Espana queso de oveja llamado Roncal elaborado en Maryland? Sinceramente, esperemos que haya otras alternativas.

Porque ni siquiera los analistas saben definir con exactitud el impacto del TTIP sobre el sector lácteo, especialmente después de la supresión de las cuotas de producción en la Unión Europea (UE) y la fuerte caída de precios al productor. Porque estos efectos aparecen más impredecibles aún en un sector tan globalizado dónde compiten grandes multinacionales cómo Nestlé o Danone con cooperativas como Kaiku o pequeñas industrias lácteas.

Por todo esto, deberemos estar atentos  y seguir de cerca las próximas rondas de negociación. Este 15 de Julio salió publicado el informe de la décimocuarta ronda de negociación; Informe décimocuarta ronda de negociaciones TTIP

Porque de momento y hasta tener más información, a la gente que nos gusta lo bueno, no vemos claro el TTIP. Pero confiemos. Esperemos que como reza la última parte del informe, el TTIP solo se firme si los niveles de protección hacia el ciudadano incrementan o almenos se mantienen a los mismos valores. Que el TTIP sirva para trasladar a un mercado globalizado los estrictos estándares de calidad de producción medioambiental y de seguridad alimentaria de los que gozamos en la UE.

 

Fuentes consultadas:

http://ec.europa.eu/trade/policy/in-focus/ttip/index_es.htm

https://dl.dropboxusercontent.com/u/3277728/Informe%20t%C3%A8cnic/417_informetecnic_2015.pdf

http://www.politico.eu/article/politico-pros-morning-trade-ttip-bogged-down-in-feta-cheese-and-ceta-will-be-a-mixed-agreement/

http://www.politico.eu/article/eu-tries-to-grab-all-the-cheese-parmesan-ttip-trade-common-names-feta/

http://www.nuevatribuna.es/articulo/consumo/llegaremos-comprar-queso-idiazabal-cabrales-producido-wisconsin/20160428151956127831.html

http://www.eldiario.es/economia/Profundo-UE-Unidos-denominaciones-TTIP_0_416808891.html

http://noticias.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/agricultura/Vinos-batalla-denominaciones-negociacion-TTIP_0_911310365.html

http://www.uagn.es/Biblioteca%20Noticias%20UAGN/2016/Mayo/TTIP%20UN%20TRATADO%20CON%20LUCES%20Y%20SOMBRAS.pdf

Som el personatge de la semana al Regió7, el formatge està de moda!

25 gen.

Carta de la Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya

22 gen.

Avui els pastors i pastores de Catalunya ens demanen difondre la seva carta que val molt la pena llegir, sense cap dubte cal escoltar i treballar conjuntament pel bé dels ramats del nostre territori.

Font: intranet-nova.uab.es

 

El sector ramader som i el fem, totes aquelles persones que dia rere dia treballem amb els animals i ens els estimem. La nostra convivència completa amb els nostres ramats i el coneixement en profunditat de l’ofici a través de l’experiència, creiem que atorga una ferma validesa al pes dels nostres arguments i opinions sobre tot allò que afecta als nostres animals. Per que, al cap i a la fi, els que patiran les conseqüències negatives són el bestiar.

Així doncs, des de la Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya volem expressar la nostra opinió en quant a un tema candent i d’important afectació al nostre sector. Un tema, el qual no ha sortit als mitjans d’informació ni sembla que hi hagi gaire interès en fer-ho.

Creiem que el fet que no hagi sortit als mitjans té una gran relació en la pressió que estem rebent de part de l’administració per a efectuar l’ordre vacunació massiva contra la llengua blava. Creiem que el departament s’està dotant d’estratègies poc ètiques per a pressionar-nos un per un, a efectuar la vacunació. Argumenten que “el sector hi està a favor de vacunar”…. però qui és realment el sector? Aquells que seuen en una taula?

Els pastors i pastores, sabem dels hiverns llargs i durs, on els nostres ramats tenen un aspecte esprimatxat, esperant els brots verds de la primavera. Sabem que un hivern sense pluja, és més llarg que un dia sense pa, i els nostres ramats no estan en condicions òptimes per superar els sotracs que suposa qualsevol vacunació. Els pastors i pastores, sabem que el mes entrant és un més de naixença, una època de criar i per tant sabem que bona part del nostre ramat està en període de gestació.

Els pastors i pastores, sabem que la vacunació contra la llengua blava és agressiva, tot i que diguin que aquesta no. Tenim memòria i no oblidem. No oblidem les vacunacions d’anys enrere que deixaven un nombre elevat de baixes als nostres ramats. Ramats sencers varen morir el 2008, no volem un altre episodi com aquest. Nosaltres, ens estimem els nostres ramats. No volem estar d’acord en una vacunació que ens matarà animals.

Creiem que l’ordre emesa, de vacunar tots els caps de bestiar oví i boví en un radi de 100km a la frontera amb França, és exagerada. Una ordre que lluny d’evitar perjudicis en els ramats, obligant a tots els caps de bestiar oví i boví de 27 de les 42 comarques catalanes, portarà morts assegurades per la mala aplicació de la vacuna, a corre-cuita per complir amb el termini que acaba el 30 d’abril. S’estimen unes 800.000 vacunes, però, quantes d’aquestes són realment necessàries?

La Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya, lluny d’ésser passius en tot allò que ens afecta, volem remarcar la nostra oposició a la vacunació sistemàtica, el nostre descontentament a la invisibilització de la qüestió i el nostre rebuig a les pressions des de les administracions encarregades de dur a terme l’ordre.

Per últim demanem, que si en última instància es demostra la presència de llengua blava al territori, la aplicació de la vacunació es faci de la millor manera possible. Respectant els dies entre vacunacions i indemnitzant tot els costos derivats de la aplicació de la vacunació, les morts del bestiar i els efectes secundaris.

Signat per les 100 representants de la Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya, Divendres 22 de Gener de 2016.

Agraïment pel fotògraf Ferran Castrillo

9 nov.

Una part essencial i important del llibre Formatges, els 50 millors de Catalunya, se la debem al responsable del material fotogàfic, en Ferran Castrillo. Estem tant contentes del resultat que des de blocdeformatges li volem agrair la paciència, la professionalitat, la sensibilitat i el carinyo.

blocdeformatgesFerranCastrillo2

Gràcies!

blocdeformatgesFerranCastrillo

Escolteu el tast radiofònic

17 ag.

Ahir al matí vam trobar-nos a Barcelona amb en Robert Camps: de Formatges Camps de Palau d’Anglesola, i Xavier Ayala: president de l’Associació Catalana de Sommeliers. A les 10:00h erem a Rac1 per parlar de vins i formatges… ens preparavem per transmetre el nostre primer tast radiofònic!

20130816_Formatges

Us deixem l’enllaç per qui tingui interés en sentir com va anar: casem formatges i vins a Rac1

Una molt bona experiència, divertit i interessant.Ara necessitem les vostres crítiques constructives per millorar-ho.

Moltes gràcies!

Reblochon fermier de la Savoie d’hivern per Marta Garrón

21 març

Avui despedim l’hivern amb l’artícle de la Marta Garrón on  fa una reflexió sobre la duresa  de l’elaboració “fermier” del Reblochon durant l’estació més freda de l’any.

Amb aquesta iniciativa us volem animar a que passeu per Blocdeformatges i hi deixeu el vostre granet de sorra  fent-nos arribar els vostres articles i col·laboracions. Blocdeformatges és obert a tots vosaltres!

                                    Reblochon fermier de la Savoie d’hivern

Alguna vegada us heu parat ha pensar en la dura vida d’un “fromager fermier”? I més a l’hivern? De ruta pels Alps de la Savoie en ple mes de gener, amb les inclemències metereològiques que marca l’estació…, els formatgers “fermiers” (de granja) continuen les seves activitats a la granja i a la formatgeria. A Manigod, un petit poble de Haute-Savoie, un munt de fromatgers “fermiers” elaboren els seus reblochons amb la llet crua de les seves vaques, de races Tarine, Abondance i alguna Montbéliarde, cada matí i cada vespre després de la munyida. Dos elaboracions al dia! Així és el que indica la normativa del reblochon “fermier” i que queda identificat amb la placa verda de caseïna que hi és present a cada formatge (els reblochons de cooperativa o industrials porten la placa de caseïna vermella).

En aquestes condicions hivernals, cada matí ben d’hora, es tenen cura de les vaques i de la seva munyida a la que prossegueix l’elaboració del formatge. No importa si és Nadal, Cap d’Any o Carnaval… I a la tarda, quan l’obrador formatger ja és lliure dels formatges del matí, comença una nova elaboració amb la llet de la munyida de la tarda. Tenint en compte que són petites granges familiars, la vida d’aquestes persones està completament lligada als seus animals i al formatge. No hi ha vacances, ni dies festius.

A l’estiu aquestes mateixes vaques i famílies es traslladaran als xalets d’alpage per continuar fent els seus reblochons “fermiers” amb tot d’aromes i gustos diferents que rauen en les pastures fresques estiuenques dels alps.

Creieu que està prou valorat tota la feina que hi ha derrera d’un bon formatge “fermier”?? Crec que a França sí, el sector agrícola i ramader és força potent i la cultura del formatge rau per tot arreu. A les nostres terres encara s’ha de fer molt de camí, divulgar aquesta cultura formatgera i donar-li el valor que li hi correspon. És important valorar aquests ramaders i formatgers que aposten per elaboracions artesanes tot tenint cura dels seus animals, de la seva llet i del seu procés d’elaboració per poder, finalment, degustar un bon formatge.

Marta Garrón.

Formatges amb tarifa de primera

10 des.
Avui compartim un article de la revista Playboy: Quesos excelsos seleccionados por Eva Vila. L’Eva ens descriu 5 dels formatges més cars de la botiga, amb preus per sobre dels 60 €/ kg. S’obre la polèmica: luxe? reconeixement? joies? exageració? snobisme? ….
 
imatge: www.vilaviniteca.com (recomano visitar la pàgina i admirar les fotos dels formatges de la botiga)
 
En tot cas, a mi m’ agradaria tastar-los segur! No se si ben bé per la curiositat, pel moment únic, per jutjar si es mereixen aquest preu  o simplement perquè confio molt en que són formatges amb molt de valor.
Algú n’ha tastat cap?

Autocontrols sanitaris dels “fromages fermiers” i APPCC

24 març

Ahir vaig rebre la “newsletter” de la revista “La Chèvre”, la qual us recomano fermament (gràcies Salvador!). Interessant l’artícle que comparteixo des d’on pots accedir a les fitxes dels autocontrols sanitaris respecte l’ estat de l’aigua d’ús de la formatgeria, els plans de formació dels treballadors, el pla d’autocontrol i  les temperatures crítiques. A peu de pàgina , s’hi afegeixen les normatives aplicables als 4 àmbits. Un artícle amb molta informació, llàstima que sigui del país veí.

Preparez-vos aux controles sanitaries 2011, La Chèvre, 16 mars 2011 D. Hardy Revue n°303 – page n°11 –  http://www.la-chevre.fr/actualites/fromagerie-produits-fermiers-preparez-vous-aux-controles-sanitaires-2011&fldSearch=:KDZN1WGK.html

 A Catalunya  l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ens ofereix a la pàgina web de la generalitat la Guia per a l’apliació de l’autocontrol basat en el sistema d’Analisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC)

 http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1306/dn1306/autocontrol_ca_sencer.pdf

 Esperem que surti la Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene (GPCH) aplicada al sector d’elaboradors de productes làctics artesans, on les pautes, les fitxes i els registres són concrets i adaptats per a aquests obradors. A l’edició del dossier tècnic nº42 diu que al març del 2010 es  trobava en estat de revisió i, de moment, no tenim constància de que hagui estat publicada, si algú en té notícies li agrairem que ens ho faci arribar.

Podria ser interessant comparar els autocontrols recomants a les formatgeries artesnanes franceses i catalanes, tasca que queda pendent a l’espera de la publicació de la GPCH.

La maduració dels formatges, la fusta i els riscos microbiològics

8 març

Neal’s Yard Font:el pingue

En Salvador Maura, de la formatgeria Mas d’Eroles, em va recomanar un article de la revista Chévre, editat el 4 març de 2002 per Rita Lemoine, que parla del polèmic tema de la maduració dels formatges sobre estanteries de fusta. N’he traduït la introducció, tot i que us recomano la lectura de l’article original:

http://www.la-chevre.fr/actualites/divers-affinage-fromage-bois-et-risque-microbiologique&fldSearch=:17458.html

 La fusta és un material que pot controlar el risc de contaminació microbiològica

Un estudi realitzat per l’ITFF (Institut Technique Français du Fromage ), ho demostra sempre i quan es treballi amb  prevenció i higiene. Els pocs estudis realitzats sobre la naturalesa dels suports on maduren els formatges mostren la influència del material de les prestatgeries en les importants pèrdues de pes durant la maduració, ja sigui per l’intercanvi d’aigua entre el suport i el formatge, o més aviat perquè es promou l’intercanvi entre l’aire ambient i el formatge. La qualitat de l’escorça depèn doncs de la naturalesa del suport de la maduració. Un programa coordinat per Actia ITFF (1) ha estudiat la fusta com a material per a la maduració de formatges. L’objectiu general de l’estudi és demostrar que pot controlar els riscos de contaminació per bacteris potencialment patògens o alteradors. Tenint en compte que la fusta com a mitjà de maduració ajuda a mantenir les característiques específiques dels formatges tradicionals, aquesta és una bona nova per als formatgers artesans.

(1) Institut Technique Français du Fromage

Acceptem propostes d’artícles per a compartir i debatre al bloc. Gràcies per la vostra col·laboració.

MANIFIESTO SLOW FOOD EN DEFENSA DEL QUESO DE LECHE CRUDA

15 febr.

Comparteixo avui aquest manifest d’ Slow Food, que ens duu a reflexionar seriosament i que convido a debatre. Personalment estic amb total acord amb el manifest, l’obsessió mundial per assolir l’impossible risc zero ens encamina en la direcció de la desconfiança . I pregunto: volem un món esteril?

MANIFIESTO SLOW FOOD EN DEFENSA DEL QUESO DE LECHE CRUDA

 El queso de leche cruda es mucho más que un alimento maravilloso: es la expresión auténtica de una de las mejores tradiciones gastronómicas. Es un arte y un estilo de vida. Es una cultura, un patrimonio y un paisaje amados. ¡Y está en peligro de extinción! En peligro porque los valores que encarna no concuerdan con la esterilización y la homogenización de los productos alimentarios masificados. Nosotros llamamos a los amantes de la buena mesa de todo el mundo con la esperanza de que respondan prontamente en defensa de esta noble tradición quesera. En defensa de aquello que durante siglos nos ha regalado bondad y placer y suministrado sustento, y que hoy está en riesgo de perecer de manos de los controles higiénicos impuestos globalmente por las leyes de la gran producción. Hacemos un llamamiento a fin de que sean abolidas todas las leyes discriminatorias de la Unión Europea, de la OMC, de la Food and Drug Administration y de tantos otros entes gubernativos del mundo, que restringen arbitrariamente la libertad del ciudadano/consumidor de escoger y adquirir estos quesos, tratando de minar inexorablemente las fuentes de sustento de los artesanos que los elaboran. Deploramos la intención de las autoridades competentes de imponer niveles prohibitivos de producción en nombre de la protección de la salud del consumidor. Nosotros creemos, por el contrario, que imposiciones de este tipo terminarán por obtener exactamente lo opuesto de lo previsto. La salud bacteriológica de nuestros productos queseros no pasterizados está siendo exasperada por procedimientos de esterilización demasiado diligentes. Al mismo tiempo, la salud de los seres humanos corre riesgo de quedar seriamente comprometida por una dieta a base de sólo alimentos estériles. Si deja de ser “puesto a prueba” de continuo, nuestro sistema inmunitario dejará de funcionar de hecho haciendo ineficaces las curas médicas. Todas las propiedades organolépticas del queso, por otra parte, permanecen salvaguardadas en la no-pasterización. Hacemos por tanto un llamamiento a quienes tienen en su poder la defensa de la diversificación y complejidad de nuestros alimentos regionales, y la salud y bienestar de nuestras comunidades rurales: procedan ahora y elaboren un sistema de regulación apropiado, flexible y adaptado a una realidad tan variada como ésta, que asegure controles adecuados y que manifieste una disposición positiva de cara al futuro de esta noble tradición. Una vez demos por perdidos estos conocimientos transmitidos durante generaciones, estas habilidades únicas y el sentido de la responsabilidad que esta cultura requiere, ya no podremos nunca más recuperarlos.

%d bloggers like this: