Avui despedim l’hivern amb l’artícle de la Marta Garrón on fa una reflexió sobre la duresa de l’elaboració “fermier” del Reblochon durant l’estació més freda de l’any.
Amb aquesta iniciativa us volem animar a que passeu per Blocdeformatges i hi deixeu el vostre granet de sorra fent-nos arribar els vostres articles i col·laboracions. Blocdeformatges és obert a tots vosaltres!
Alguna vegada us heu parat ha pensar en la dura vida d’un “fromager fermier”? I més a l’hivern? De ruta pels Alps de la Savoie en ple mes de gener, amb les inclemències metereològiques que marca l’estació…, els formatgers “fermiers” (de granja) continuen les seves activitats a la granja i a la formatgeria. A Manigod, un petit poble de Haute-Savoie, un munt de fromatgers “fermiers” elaboren els seus reblochons amb la llet crua de les seves vaques, de races Tarine, Abondance i alguna Montbéliarde, cada matí i cada vespre després de la munyida. Dos elaboracions al dia! Així és el que indica la normativa del reblochon “fermier” i que queda identificat amb la placa verda de caseïna que hi és present a cada formatge (els reblochons de cooperativa o industrials porten la placa de caseïna vermella).
En aquestes condicions hivernals, cada matí ben d’hora, es tenen cura de les vaques i de la seva munyida a la que prossegueix l’elaboració del formatge. No importa si és Nadal, Cap d’Any o Carnaval… I a la tarda, quan l’obrador formatger ja és lliure dels formatges del matí, comença una nova elaboració amb la llet de la munyida de la tarda. Tenint en compte que són petites granges familiars, la vida d’aquestes persones està completament lligada als seus animals i al formatge. No hi ha vacances, ni dies festius.
A l’estiu aquestes mateixes vaques i famílies es traslladaran als xalets d’alpage per continuar fent els seus reblochons “fermiers” amb tot d’aromes i gustos diferents que rauen en les pastures fresques estiuenques dels alps.
Creieu que està prou valorat tota la feina que hi ha derrera d’un bon formatge “fermier”?? Crec que a França sí, el sector agrícola i ramader és força potent i la cultura del formatge rau per tot arreu. A les nostres terres encara s’ha de fer molt de camí, divulgar aquesta cultura formatgera i donar-li el valor que li hi correspon. És important valorar aquests ramaders i formatgers que aposten per elaboracions artesanes tot tenint cura dels seus animals, de la seva llet i del seu procés d’elaboració per poder, finalment, degustar un bon formatge.
Marta Garrón.